Històries africanes

Aquesta és la bandera oficial de Somàlia (Sumaliya, الصومال), un Estat que va assolir la independència l'any 1960 (amb la unió de les colònies britànica i italiana). Ens expliquen els mitjans de comunicacicó que Somàlia viu una guerra civil en la que s'enfronten els diferents estimats "Islamistes radicals" i el govern oficial.

Però Somàlia és molt més que Mogadiscio, la capital de l'Estat oficial i reconegut per la ONU. Somàlia viu actualment dividida en 3 sub-estats: la Somàlia oficial, Puntlandia i Somalilàndia. Al nord del país hi ha una zona que a la pràctica viu com un Estat Independent: Somalilàndia, un Estat que funciona des de fa deu anys però que no té cap reconeixement a nivell internacional. L'any 2001 els somalilandesos (no se si és correcte aquest gentilici) van votar una nova constitució pel país, amb la qual es pretén assolir la independència.

El més curiós és que en aquests 10 anys Somalilàndia ha superat els nivells econòmics de Somàlia gràcies a la estabilitat política i social; i el seu president, Muhammad Ibrahim Ergal, ha impulsat la formació de les institucions d'un Estat oficial a la capital: Hargueisa.

Somalilàndia té els seus propis poders legislatius, executius i judicials, un exèrcit propi, monedapròpia, bandera, matrícules, passaports, etc. La única pega és que la OUA (Organització per a la Unitat Africana, la UE d'Àfrica). Amb tot, a mesura que passen els anys Somalilàndia va rebent més recolzament cap a la independència (Gran Bretanya, antiga metròpoli de Somalilàndia, es mostra favorable a la independència). El motiu pel qual la OUA no accepta aquesta independència és que això provocaria un allau de demandes independentistes a Àfrica, un fet que no ens hauria d'estranyar, donada la superficialitat de les fronteres polítiques dels Estats, unes fronteres que van ser creades pels europeus colonitzadors sense cap criteri cultural africà.

Potser la solució política a Àfrica passa per la creació d'Estats en els quals la gent s'hi identifiqui culturalment i tradicionalment. Molts diuen que el futur d'Àfrica passa pel retorn a la tradició de manera completa, una tradició ja qusi desapareguda a les grans ciutats i que encara sustenta la vida quotidiana de les zones rurals.

L'actual mapa polític africà és totalment extern a la tradició africana. Els coceptes que comporten l'instauració d'un Estat modern són aliens a l'Àfrica negra, i això ha dut a una pèrdua d'identitat de molts africans. La colonització europea va dinamitar les societats africanes i les va amotllar per arribar a ser un trist reflex del que va ser Àfrica, el continent de les grans caravanes de mercaders, el dels imperis de Malí, Ghana o Kongo. Una pena.