Els primers en arribar i els últims en marxar

En arribar a la frontera entre Espanya a Portugal l'autobús s'atura i entren 2 policies, un portuguès i un altre espanyol. El portuguès es passeja pel bus demanant els documents d'identitat als viatgers. Just quan marxava, s'atura i, pensant que se li havia oblidat alguna cosa, retrocedeix i dirigint-se cap a uns immigrants que hi havia al fons del bus diu (en portuguès):
-Vosaltres no podeu treballar a Portugal (seguit d'un "ja està dit" entre dents).

En veure aquesta trista escena em vaig enrecordar d'un episodi fosc de la història africana: l'enfonsament del regne Kongo.

L'Estat kongo, format pels kongo, es va formar entre els segles XIV i XV. El rei era anomenat Mani Kongo, i la capital era M'Banza Kongo (durant la colonització portuguesa ano0menada Sao Salvador i actualment anomenada Mbanza Congo, al nord d'Angola).

Aquest regne es va convertir en un dels més pròspers d'Àfrica. La seva economia es basava en el comerc d'ivori, coure i ceràmica i també en l'agricultura. L'exportació d'esclaus, a diferència d'altres zones africanes, era escassa).

L'arribada d'un navegant portuguès (Diogo Cao) l'any 1483 suposa el començament de la fi de la prosperitat dels kongo. El rei kongo, Nzinga a Nkuvu, va rebre els portuguesos amb els braços oberts, fins al punt que el seu successor, Mbemba a Nzinga, es va passar al cristiansime batejant-se com Afonso I. Aquest rei pretenia modernitzar el país a la manera europea (bàsciament per disposar d'un exèrcit més potent). Afonso I mantenia relacions de igual a igual amb el rei portuguès (li demanava constantment sacerdots, obrers i gent que li informés dels bons modals a la cort africana).


Les bones intencions del rei kongo no coincidien amb les dels portuguesos. aquests van alentar als governadors kongo a vendre la seva població al mercat esclavista. Fins i tot membres de la família reial kongo que eren enviats a estudiar a Portugal eren venuts com a esclaus. Portugal va imposar el seu criteri de mercat a Kongo, fet que va deixar el regne africà en la ruïna (establien pactes de mercat desiguals). A més, a mitjans del segle XVI els portuguesos van estimular les lluites internes entre els diferents poders kongo. La capital kongo va passar de més de 40 mil habitants a uns quants milers, mentre que les factories d'exportació d'esclaus creixien demogràficament.

Finalment, diverses regions kongo es van independitzar i el regne va continuar existint famèlicament i sotmès a la ocupació portuguesa (francesa i belga) fins mitjans del segle XX. "Vosaltres no podeu treballar a Portugal", quina pena d'Europa.