Ella m'ha acompanyat quan no era res, quan les coses anaven be, o malament, quan era l'home més feliç del món, quan estava a prop de la via del tren...
Ella, ella i només ella em deia: "no, no, no, sí, sí, sí, la vida sóc jo", i jo la creia, Ella, era Ella, Ella m'atrapava dia a dia, mes a mes. I jo, permeable, només tenia (i encara tinc) ulls, orelles, tacte, gust (i demés sentits) per ella. Ella, Ella ha estat la imatge de la meva adolescència atípica, Ella, només a Ella li dec la meva voluntat de seguir vivint.
Ella, només Ella, la RÀDIO
Ella, només Ella, la RÀDIO
2 comentarios:
que transecendental et poses joder.
Mira el meu blog i veuràs el q us vau perdre...
En Jordi el Bandarra és un llicenciat,
La Carme és cambrera a la ciutat,
En Jordi ara és d'allò més desgraciat,
Li diu la Carme amb un to ben dissortat
Obladi oblada, res no és gratis
Lalarà, no tens ni un ral.
Obladi oblada, res no és gratis
Lalarà, no tens ni un ral.
En Jordi el Bandarra fa un curriculum,
l'envia als museus de la ciutat.
Li compra una postal regada amb perfum,
La Carme no entén res del desgraciat.
Obladi oblada, res no és gratis
Lalarà, no tens ni un ral
Obladi oblada, res no és gratis
Lalarà, no tens ni un ral
Publicar un comentario